Performance
Presentació: dissabte, 24 de febrer de 2024 a partir de les 12 h
ADDEND. La Morera de Montsant Priorat
Intervenció sonora
[filostechné] d’Horacio Verdún [músic, guitarrista i compositor]
La publicació Performance inclou dues vessants que cal tenir presents: l’actitud i el treball de la Chema (Chemeta) Novell i l’edició de Comissariat/Addend.
Per la Chemeta, hi ha l’actitud i l’activitat continuades en el seu dia a dia, que es basen a viure d’una manera creativa en uns formats propers al món de l’art, de la moda i del disseny, basculant-hi i interconnectant-los, en qualsevol moment i per a tothom, sense buscar ni un lloc ni un públic específics o especialitzats. La Chemeta desenvolupa un comportament “para-artístic” que, evidentment, no s’ajusta als paràmetres convencionals del món de l’art. És individualista. No en busca el prestigi, ni formar part de cap corrent ni moviment establerts. D’altres sí.
Per Comissariat/Addend, hi ha l’edició d’un llibre que analitza, posa en valor i difon el comportament i els resultats de la Chemeta. La seva actitud conté tots els ingredients per ser considerada artística —o, com a mínim, molt interessant—, i aquesta valoració és la que ens ha fet tirar endavant aquest projecte.
Sempre s’ha entès que el món de l’art és creatiu i adaptable a les diverses formalitzacions que els artistes duguin a terme però, en general, la majoria de propostes són molt conservadores. Ha quedat instituït el format d’exposició com un lloc comú on tots hem de fer cap: els artistes com a emissors i el públic com a receptor. Però a certes propostes, com la de la Chemeta, aquest format és molt poc efectiu i fins i tot absurd.
Proposar-li aquest format hagués equivalgut a no haver entès res del seu treball.
Les propostes artístiques més interessants són les que marquen els seus propis paràmetres conceptuals i formals, i som els receptors els qui ens hem d’adaptar als diversos mecanismes i formats que ens proposin els autors, encara que costin d’entendre.
En un moment en què les sales d’exposicions ofereixen molt poques sorpreses quant a propostes innovadores, des de Comissariat/Addend entenem que hi ha algunes fórmules que poden corregir aquesta apatia. Una fórmula és la producció pròpia, és a dir, la confecció de propostes que —conceptualment i formalment— tinguin en compte l’entorn més proper, mitjançant la col·laboració amb artistes de diversos perfils i disciplines. Una altra és donar valor a propostes que ja es duen a terme i que no han rebut prou interès ni per part dels estaments artístics ni de la societat. A Performance conflueixen aquestes dues vessants.
El treball de la Chemeta es basa en una actitud vital que, sense pretendre ser una acció artística a priori, s’hi acosta força, per la presència, per la intencionalitat, per l’estilisme i per la confecció dels complements triats, bàsicament en format de collarets ad hoc fets per ella mateixa i sempre adaptats al concepte de l’acte o del lloc on els llueix. Lligats a la seva persona, a un moment i a un lloc o esdeveniment, tenen valor quan ella els utilitza, i tampoc no està interessada pas a exposar-los, ni a permetre que algú altre se’ls posi o els utilitzi. Això els revesteix d’un caràcter ritualístic i d’esdeveniment puntual.
La Chemeta actua per una necessitat personal, deixant al marge el caràcter i la importància dels esdeveniments als quals assisteix, dels seus protagonistes i del lloc on es du a terme. Sempre mostra el màxim nivell d’exigència pel que fa a vestuari i complements, sempre adequats a l’ocasió. Això demostra que ho fa per ella mateixa, no pas per complaure ningú o adaptar-se a la categoria i l’estatus de l’activitat.
Aquesta actitud l’apropa a la disciplina de la performance i, per tant, a l’activitat artística, però sense esperar ni el reconeixement ni un retorn del món de l’art, probablement perquè està més interessada en el món de la moda, tanmateix actua per iniciativa pròpia, al marge de marques i sense un objectiu comercial o de prestigi. El seu treball funciona per acumulació, mitjançant la suma de petits esdeveniments puntuals, personalitzats i desacomplexats que formen part del seu dia a dia, i que no estan pensats per ser exhibits en llocs i per a públics “especialitzats”, com poden ser les desfilades de moda.
Per la Chemeta també són molt important les imatges que genera a partir de cada esdeveniment, lloc i look, i a les quals dona especial relleu, tenint cura de tots els detalls, tant de la captura com dels retocs posteriors. Aquestes imatges són les que n’han de deixar constància immediata, bàsicament perquè ella mateixa les escampa per la xarxa.
La Chemeta confessa que l’únic que li interessa és l’estètica, però la suposada superficialitat que porta implícita l’estètica per l’estètica la compensa amb un nivell d’exigència molt alt, tant pel que fa a la qualitat com a la constància. Aquesta presència constant i exigent deriva en una superficialitat radical, en la radicalització de la superficialitat.
Qui decideix què és o no és art?
Comissariat La Morera de Montsant, febrer de 2024