dissabte, 29 octubre 2016. 13 h
Seu del Parc Natural. La Morera de Montsant. Priorat
PROJECTE NA! + K-SERO
Sessió d’improvisació sobre bases electròniques
PROJECTE NA! és el projecte electro-pop de K, l’alter ego del músic, compositor i productor ANTONIO K. PUERTAS en col·laboració directa amb ANDRÉS Udry C. VERA, músic i compositor.
Antonio K. Puertas ha cofundat molts dels grups que formen part de la història del rock d’aquest país: KLAMM (1976-1984), DESPERDICIS CLÍNICS (1985-1988), MATAVACAS (1986 fins ara), GÀRGOLA (1989-1997), KRAB (1990-1996), LILITH (2000-2004), ONGO (2004-2009), MU (banda rockera de PAU RIBA) (2004 fins ara), VIRUS LAICS (orquestra de PAU RIBA) (2008-2010), LA DIC ENSEMBLA (orquestra de PAU RIBA), SARCOVICH (pop en solitari) (1989 fins ara), ITSMO (projecte conjunt amb Randy Morandy) (1997 fins ara). I també moltes bandes paral·leles a aquests grups, com MARIA LANUIT (1980-1982), RATI-SIDA (1986-1988), TOS DE GOS (1988-1989), ARK (1997-1999), LARGANDAJO (2007-2009), K.K.&K. (2010-2911), PARKER’S (2012 fins ara), entre d’altres.
Andrés Udry C. Vera és un matemàtic del ritme. Ha format part de LADY MANUELA (1993-1995) i GRAVETAT 0 (2006-2009) com a bateria, i com a percussionista de LA MISTING BAND (1996-2002), entre d’altres. També a partir de 2002 comença amb la programació de loops de ritmes amb la ROLAND MC 505, i s’inicia en sessions en viu dins del món de les raves amb els col·lectius NoSoloTechno/ENGA. El 2012 engega un nou projecte de rock, PROZACK, que comparteix actualment amb PROJECTE NA!
K-sero [Sergi Casero]. Dj, productor i compositor musical autodidacta, comença la seva carrera tocant la guitarra en grups d’ska, punk i hardcore melòdic. En el 2000 aparca els amplificadors per dedicar-se a les sessions electròniques. Com a dj fou resident a la discoteca Bakomba (Lleida) i membre fundador del col·lectiu d’artistes NoSoloTechno, dedicat a la realització de festes lliures i festivals d’electrònica. L’any 2002 entra a formar part de l’Associació Cultural Telenoika, gràcies a la col·laboració de NST en el festival VIDEA02. El 2003 comença a produir música electrònica amb ordinador i entra a formar part del grup Katamaran. Més tard crea el conjunt audiovisual Los Subwoofus, amb més de 40 concerts i 3 discs publicats sota llicència lliure Creative Commons.
http://www.projectena.com/
http://www.korg.es/artistas/680-sergi-casero
http://projekvisual.com/
Presentació de THE LIQUID DARK, el nou poemari de MARCEL PEY [Arola Editors] a càrrec de David Castillo i l’autor.
Acció literària a càrrec de David Castillo, Lluís Figuerola i Joan Pascual.
Marcel Pey i Puig (Cardona, Bages 1948). És poeta, fotògraf i cineasta. Influït per la cultura anglosaxona i interessat per les tècniques experimentals, la seva obra va en paral·lel als principals corrents artístics i d’avantguarda del país.
THE FACE AND THE MIRROR BY M. PEY (OFFICIAL WEB)
L’obra de Marcel Pey beu d’una iconografia basada en vídeos, polaroids, fotomuntatges, pistoles, ganivets, violència i elements fetitxes, aplicant la seva visió personal de la realitat a totes les seves facetes artístiques: poesia, fotografia i cinema.
De la seva obra poètica en destaca Blind Machine (1971), Ash (1974), Anamorfosis (1974), El poema de Candy Darling (1975), Scarlett (1976), Alone (1978), Tenebrae (1983), A Noise in the Night (1983-1987), entre d’altres. L’obra fílmica comença als anys setanta amb una clara vocació underground, i influïda per artistes com Andy Warhol o Philippe Garrel. En destaquen pel·lícules com L’ull cibernètic (1977) i Overkill (1977).
La seva obra plàstica comença en la dècada dels vuitanta i es centra principalment en treballs sobre suport fotogràfic com ara polaroids o grans formats. Algunes d’aquestes peces es van poder veure en exposicions individuals com ara L’Âge d’Or (1983), Beat of Blood (1989), Blade Fever (1991), Art is Hell (1992), 516 West, 25 th street (1992), Re-inserts (1996), Murder Inc (1997) o Black Japan (1998). Gran part de la seva obra plàstica es troba a la col·lecció Rafael Tous i s’ha pogut veure en espais com l’antiga Sala Metrònom o el MACBA.