La teoria dels forats blancs

cartellFSdef

Presentació de La teoria dels forats blancs

Concert de Florenci Salesas

Dissabte, 25 de juny de 2016

Església de la Mare de Déu de la Mercè

Conreria de Scala Dei

9 vespre. Entrada de franc

Florenci Salesas ha desplegat la seva activitat creativa en camps artístics tan diversos com el cinema d’animació, la literatura, el teatre i la il·lustració. Com a multiinstrumentista i músic heterodox, ha compost bandes sonores per a clàssics del cinema mut i per a espectacles teatrals, i sovint és còmplice de recitals poètics, amb instruments acústics o electrònics. A principis dels anys dels anys 80 va formar part d’Ètnia, inclassificable grup que experimentava amb l’electrònica, l’humor i el terror. Juntament amb Eli Gras forma el duo d’electropop dadà Motor Combo, amb el qual va realitzar el 2012 una gira europea per presentar el CD Polo. Escriptor de guions, obres de teatre i biografies per a joves, recentment ha publicat Matar ningú, la seva primera novel·la en català per a l’editorial valenciana 3i4.

La teoria dels forats blancs és la seva tercera obra en solitari: experimentació amb meticulositat d’orfebre que convida l’oient a reconèixer els seus propis paisatges, en els quals trobarà un ampli espectre d’emocions. Comparteix amb el seu anterior CD, Tanoca (La Olla Expréss, 2013), l’exploració d’atmosferes suggeridores, però ara s’endinsa en abismes poc amables i foscos, sense abandonar el seu sentit de l’humor habitual. Dues suites de llarga durada inicien i ocupen la major part del periple. A La teorio de la blancoj truoj, pròdiga en sorpreses, l’electrònica es mescla amb desenes d’instruments de tota mena (theremin, balalaika, djembe…). A Aigua, íntegrament electrònica, s’imposa, per contra, la fluïdesa hipnòtica i la tensió meditativa. Aigua a Mart consisteix en un experiment pop, un respir de pols delirant-humorístic, creat colze a colze amb Cèlia Sànchez-Mústich. Finalment, en la particular propina en directe d’Els Monegros des del Cairo discorren percepcions còsmiques i el ritme és substituït per una serena pinzellada de misteri.

A causa de la idiosincràsia tan eclèctica del disc, Salesas ha aprofitat per fer dos o més tipus de presentació, mirant d’adaptar els seus diferents mons sonors als diversos espais on es presenta. Així, per a l’espectacle audiovisual que aquí es presenta (en primícia absoluta) el creador ha procurat centrar-se en els aspectes de caire més meditatiu, combinant moments d’improvisació controlada amb altres d’estrictament compositius. La idea és compartir en la mesura que sigui possible una experiència hipnòtica de recolliment i misteri, en la qual tant els espectadors com el músic tinguin una experiència sonora i auditiva especial, íntima, en la qual hi ha espai per al risc, feta d’idees senzilles, modestes, amb un treball sònic, això sí, molt elaborat.

Estructura addicional de creació i adequació de potencial específic