Situació del sector de les arts visuals/cultura contemporània
Els darrers anys, i després de moltes reivindicacions, hem estat testimonis actius de la creació, en tot el territori català, d’un seguit d’infraestructures sorgides de les noves necessitats del sector cultural i de l’àmbit social en què es troba inserit; unes plataformes descentralitzades dirigides per personal qualificat i, tot i el poc temps de funcionament, amb uns resultats positius molt ben apreciables.
El desmantellament d’aquestes infraestructures per part de l’Administració, en un acte de cinisme i d’incompetència a parts iguals, ens ha fet replantejar tant les seves funcions com els seus mecanismes de funcionament.
El buit deixat en l’entramat artístic i cultural de Catalunya s’ha d’omplir mitjançant iniciatives que no depenguin de la voluntat ni d’un governant ni d’un partit polític. Deslliurar aquestes infraestructures de la institució i convertir-les en entitats independents, autònomes i sostenibles és el repte que ens pertoca assumir. El peatge que cal pagar, traduït en la manca de recursos, és molt evident, però la llibertat de moviments que proporciona també.
Un cop desactivats aquests punts de confluència, cal generar un nou mapa amb la suma dels nodes que queden actius més els nous nodes que es vagin afegint a l’entramat cultural del país. També cal buscar nous mecanismes de finançament que permetin un desenvolupament digne i continuat d’aquests equipaments. Aquesta línia de funcionament no ha d’impedir continuar reivindicant, alhora, que l’Administració assumeixi les responsabilitats que li pertoquen pel que fa a suport incondicional.
Aquests nous centres d’activitat estan passant a dependre, cada vegada més, d’iniciatives privades i la seva ubicació, per tant, obeeix a motius no planificats ni jeràrquicament ni coordinadament. Aquesta situació afavoreix la descentralització de les infraestructures i advoca per reubicar les activitats en els seus corresponents territoris i àmbits d’influència.
Aquest procés es troba en fase inicial i és per aquest motiu que posicionar-se anticipadament és un dels grans incentius que suposa aquest repte, pel que representa generar un nou model d’actuació i marcar unes pautes de comportament poc explotades, i també per dinamitzar un determinat territori. Els vincles que es puguin establir entre els diversos equipaments dependrà de les confluències i de les afinitats entre ells.
Les noves maneres d’afrontar els reptes creatius i les seves interrelacions amb els diversos àmbits socials necessiten espais de trobada, llocs de confluència i d’intercanvi de coneixements que permetin i fomentin el treball col·laboratiu, els aspectes pedagògics i la difusió dels seus resultats. Es fa necessària la creació de nous nodes —diversificats, específics i descentralitzats— d’aquesta xarxa d’afinitats cognitives. Les característiques diferencials són un valor afegit que cal considerar. Noves formes d’organització i de producció del coneixement, d’autoorganització de la intel·ligència col·lectiva.
Addend, per la seva part, s’ha plantejat com un node actiu, ubicat al Priorat, activant un model que és el compendi d’una sèrie d’iniciatives, de propostes privades i d’experiències professionals amb una clara consciència ideològica i de servei públic. Aquest projecte és la confluència de totes elles i de cadascuna de les seves vessants: l’artística, la pedagògica i la dinamitzadora i gestora culturals.
La necessitat i l’agilitat son dues de les característiques que es pretenen contemplar i aplicar, i això vol dir saber repensar constantment les línies estratègiques d’actuació i l’adaptació a nous paradigmes i situacions, hores d’ara, previsibles o no.
Aquest equipament ofereix un marc d’actuació favorable quant a potenciar la trobada i la cohesió que necessita el sector cultural, tant pel que fa a persones com a disciplines. Addend pretén ser un lloc susceptible d’aglutinar agents actius de diversos àmbits de la cultura, les arts i el pensament contemporanis, un enllaç útil i necessari per al sector cultural, com a lloc d’acollida i de treball, amb l’objectiu de fomentar la seva interrelació i que s’acabi convertint en un veritable laboratori d’idees.