Tancats al Montsant
Montserrat Cortadellas
Transito pel territori i em captiven els fets, no les imatges. Els fets són accions resultants de l’activitat humana, que s’acumulen i originen espais ben definits, i mai són fruit de l’atzar.
Aquesta manera d’observar l’entorn de la Montserrat Cortadellas ha definit la seva idiosincràsia creativa en diferents treballs al llarg dels anys. Les troballes es relacionen amb la intimitat de com viu el lloc que habita, i la disposició a valorar qualsevol canvi o transformació evident.
Les alteracions de determinats indrets, els registra amb imatges fotogràfiques, que són presentades com un recull d’una acció nova i sorprenent. És fàcil entrar en aquestes obres, que no es posicionen i que no alliçonen, però que no et deixen indiferent, tant si coneixes el lloc com si no. És el valor que té la repetició d’un determinat fet, que ja no es pot diluir en l’anonimat. La Montserrat Cortadellas crea un índex viral d’un esdeveniment.
La proliferació de tancats perimetrals de finques agrícoles als voltants de la serra del Montsant ha portat l’artista a iniciar un projecte que pretén reflexionar sobre el concepte de paisatge i la seva transformació contínua, la convivència entre persones i fauna salvatge o el conflicte que genera la preservació de la producció agrícola amb la cura ecològica dels espais naturals. I un dels punts d’atenció que tenen les propostes de la Montserrat Cortadellas és fer visibles situacions com una manera d’entendre el territori. Tampoc es tracta de buscar solucions, sinó d’establir aliances i valorar el pensament i la feina dels altres. És procurar entendre els processos creatius de forma no autoritària. Aquesta manera de treballar és tan valuosa com els temes escollits o els debats que genera.
L’exposició arreplega diferents imatges dels tancats, uns de molt correctes, com l’administració recomana, d’altres poderosíssims amb fil electrificat, i uns quants més casolans, que desenvolupen l’enginy de qui no pot o no vol una gran inversió en la protecció de l’hort o la vinya de la fauna salvatge. Per damunt de tots, planeja la idea de la unificació de tots aquests murs. Un altre cop el disseny pot uniformitzar sota una sola idea parts del territori, la qual cosa ens portaria a reprendre un altre debat, el del concepte de paisatge com quelcom bell, estable i ben pentinat.
També sota la idea de paisatge se situa la instal·lació, que ens convida a observar a través d’un tancat simbòlic —un somier de molles— el fruit de la vinya. La creació d’aquest espai lúdic s’enllaça amb les imatges dels diferents artistes que formen part de la publicació que porta el mateix nom de Tancats al Montsant. Aquest compendi de textos i imatges publicat per Addend/Comissariat aporten múltiples perspectives sobre la proposta inicial, creen connexions significatives, de vegades profundes i d’altres divertides, que parlen de murs per a diferents espècimens, incloent-hi els humans, enginys sorprenents per marejar els animalons o el lloc idíl·lic del bosc protegit de la bèstia, per citar-ne alguns. Aquí l’art reclama la seva vella funció i utilitza el simbòlic com a vehicle de la comunicació.
A la fi, el que busca la manera de fer de la Montserrat Cortadellas no són solucions als diferents posicionaments sobre els tancaments perimetrals entre els habitants de la serra del Montsant o la visió dels artistes i pensadors sobre aquesta temàtica. El que busca són noves formes d’entendre les relacions entre els habitants del territori i trastocar, alhora, la funció de l’art.
Lídia Porcar
TANCATS AL MONTSANT