COM PEDRES VORA ELS MARGES
Com pedres vora els marges és fruït de la residència artística a Addend i recull el conjunt de 9 històries de veïns de La Morera i el seu voltant. La instal·lació artística és un relat audiovisual en un format atípic i aliè als grans artificis, com els mateixos relats que ens presenta.
Inútil: El paisatge de la bellesa
El projecte a desenvolupar durant la residència a ADDEND es fonamenta en la negació del concepte inútil. Renego de la dinàmica de consum vertiginós en la que estem involucrats i la seva sobreproducció. Em conxorxo per recuperar el clàssic concepte d’espigolar —il·lustrat per Millet1— per aturar-nos, reflexionar i revaloritzar allò que ens envolta i ha estat descartat perquè es considera prescindible, finit o sense prou valor. No em refereixo només a suposada inutilitat de determinats objectes, també a la de certs col·lectius, com el de la gent gran.
Recuperarem allò considerat inútil sota una mirada superficial per donar-li una entitat pròpia mitjançat la creació artística. La meva intencionalitat no és altre que construir identitat des de la crítica pausada que exigeix el fenomen artístic. Sóc de pagès i fill de de les colònies, visc al costat d’una antiga fàbrica reconvertida en un Centre de Cultura Contemporània2. ADDEND està ubicat en un context similar, l’àmbit rural amb una població envellida en continu decreixement.
El Konvent i els seus contorns són el meu estudi fotogràfic, l’espai on des de fa anys treballo sobre el concepte d’identitat a partir del retrat, i sobretot de l’autoretrat. Sóc llicenciat en antropologia visual per la Universitat Autònoma i especialitzat en la seva branca visual per la Universitat de Barcelona. Els últims anys trasllado les meves fotografies sobre suports atípics, les transfereixo sobre runes: totxos que cauen de les parets de les fàbriques tancades, pedres dels camins, sobre fustes que el bosc podreix… Gairebé sempre autoretrats. La residència a ADDEND em facilitaria l’espai idoni i el temps necessari per exportar a un context nou, però similar, una determinada manera de treballar que vull obrir a nous paratges i col·lectius de persones.
La meva intenció és conèixer en la mesura del possible una mostra prou representativa de la gent gran de la Morera, seure i escoltar-ne la història, fer-ne imatge i traslladar-la modestament sobre el material en desús que l’atzar em regali. Així doncs, crear una versió del paisatge humà del municipi que trenqui classicismes retòrics i estereotips expositius.
1 https://fotent.files.wordpress.com/2012/08/millet-les-espigoladores-1857.jpg
2 http://konventzero.com/