Priorat Centre d’Art

PLAC_DOBL-1ret

Priorat Centre d’Art (PCd’A)
Prioratcentredart.cat/info/

PCD'A

“la construcción de consensos” lleva consigo la necesidad de desarrollar un conjunto de capacidades normalmente no asociadas con la práctica del arte. Con el fin de tomar una posición respecto a la agenda pública, el artista debe actuar en colaboración con la gente, y a partir de una comprensión de los sistemas y las instituciones sociales. Debe aprender tácticas completamente nuevas: cómo colaborar, cómo desarrollar públicos específicos y de múltiples estratos, cómo cruzar hacia otras disciplinas, cómo elegir emplazamientos que resuenen con un significado público y cómo clarificar el simbolismo visual y del proceso a gente no educada en el arte.

“Explorando el terreno”, Paloma Blanco
[Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa]

Priorat Centre d’Art [PCd’A]

PCd’A neix l’any 2006 amb la voluntat d’establir un centre d’art contemporani al Priorat i concretament a la Casa de les Mines de Bellmunt del Priorat. Un cop desestimada unilateralment la proposta —que també havia fet seva el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya— per part de l’Ajuntament de Bellmunt, propietària de l’edifici, comença un periple que ens porta a cercar, establir vincles i utilitzar diversos espais públics i privats dels municipis de la comarca, de cara a dur a terme una programació multidisciplinària de cultura contemporània.

A partir d’aquell moment, el gener de 2007, establir una seu estable, queda relegat a un segon terme, entenent que difícilment es trobaria un lloc tan escaient per a la seva ubicació, tant per les característiques formals de l’edifici de 2.000 m2, per les seves qualitats simbòliques —l’estil modernista que el caracteritza—, per la seva ubicació al costat del Museu de les Mines i, principalment, pel volum de visites que rep aquest museu cada any, i que en aquests moments es xifra en unes 12.000 persones, que sense cap mena de dubte haurien conformat bona part de les visites del centre que es pensava crear.

Si aquest primer any —el 2006— vam optar per una política de concentració, de manera que tots els esforços anaven dirigits a establir el Museu de les Mines —seu provisional de les nostres primeres activitats— i de retruc el poble de Bellmunt, com a centre on havien de confluir totes les mirades, a partir de l’any 2007, i per tot el seguit de circumstàncies, es va optar per una política de dispersió, que expandís les propostes de PCd’A cap a diversos pobles de la comarca, imbricant-les amb alguns dels seus trets distintius, entitats o persones, tot col·laborant estretament per convertir la proposta en una experiència positiva per a totes les parts participants i conduir-la cap a uns resultats dignes i assumibles per l’estament artístic.

Aquesta segona etapa va transformar la proposta PCd’A en un projecte molt més ambiciós i complex, itinerant, molt més participatiu, on l’encaix de cadascuna de les propostes amb l’entorn humà i físic ha estat el repte a assolir. Cal dir que, quan les persones dels diversos pobles s’hi han implicat, la distinció entre artista i públic, subjecte actiu i subjecte passiu, alta i baixa cultura, aspectes pedagògics/introducció de nous conceptes… s’han diluït tot conformant una experiència enriquidora per a tothom.

Aquesta proposta s’engloba dins del que es coneix per “art d’interès públic” i ha tingut, com a característica i objectiu principals, l’obertura de la comarca cap a l’art i la cultura contemporanis i de la cultura contemporània cap a la comarca, amb propostes específiques que tinguessin en compte algunes de les seves característiques i dels seus trets distintius. Aquestes pràctiques han incorporat automàticament les funcions pedagògiques, indispensables per a la seva supervivència i posterior evolució dintre del mateix context.

PCd’A ha pretès consolidar la comarca del Priorat com un espai/laboratori experimental de recerca/desenvolupament/innovació de propostes multidisciplinàries de cultura contemporània. Per això, aquesta programació ha dut a terme un treball de base que, amb la incorporació i l’aportació d’artistes i creadors de diverses disciplines, ha implicat directament les característiques geogràfiques, socials i culturals de la comarca i els seus habitants, i ha tingut com a punt de partida conceptual alguns dels seus trets distintius: el vi, l’oli, la mineria, el territori, la fauna, el paisatge, les persones, els col·lectius i les associacions que la componen. Ha produït treballs específics relacionats amb aquest territori a la vegada que ha establert i mantingut vincles amb una sèrie d’espais públics i privats —cellers, teatres, esglésies, museus, bars, refugis, càmpings…— per divulgar les activitats i donar visibilitat als resultats puntualment.

Cal ressaltar el caràcter de programació experimental, tant pel que fa a la producció de propostes insòlites, inserides de forma natural en la demarcació i en el dia a dia dels seus habitants, com pel que fa a la “conquesta” d’un nou territori per a la cultura en general i per a les arts visuals en particular, tot això afegit a la necessitat de dinamitzar les comarques culturalment més deprimides del sud de Catalunya i a l’excepcionalitat del lloc i de la proposta.

PCd’A ha pretès ser un agent actiu per a la interacció entre el territori i la cultura contemporània, en una primera fase d’establiment d’enllaços, de conformació de vincles —perdurables si s’escau—, de prototips de comunicació i col·laboració útils, de desenvolupament de projectes autòctons, d’implicació i imbricació social amb i de les propostes.

PCd’A ha pretès reflexionar i dur a la pràctica els nous conceptes de desenvolupament local basats en polítiques culturals, tot aplicant la creativitat de l’art, i alhora esdevenir un motor per al desenvolupament de la cultura local, amb accions que aspiraven convertir la comarca en un camp d’acció i marc expositor atractiu de les activitats culturals més avançades i compromeses.

Una de les característiques del projecte PCd’A ha estat que, a banda de generar un nou circuit d’espais per a l’art i la cultura contemporanis, aquests nous espais han portat incorporats una nova tipologia de públic que, per proximitat, per implicació o per afinitats amb el lloc, ha passat a consumir aquestes noves propostes que es plantejaven. Aquest públic s’ha anat incrementant progressivament i ha conformat un percentatge molt important del total d’assistents als actes de PCd’A.

Una variant d’aquest “públic” el conforma el contingent de persones que han fet de pont, tot facilitant que les propostes es duguessin a terme; ens referim als propietaris, gestors, encarregats o treballadors dels diversos espais o equipaments on s’han desenvolupat les propostes, i que amb la seva implicació gestora han fet de veritable enllaç amb els habitants de la zona i han consolidat la credibilitat de cadascuna de les diverses propostes.

Un aspecte curiós d’aquesta manera de treballar és que basteix un conjunt de públics dispars, quasi específics per a cada proposta, i que són actius en una mesura directament proporcional al grau de participació que se’ls atorga, i als quals es poden proposar dinàmiques radicals sense que els espanti la por del compromís o l’envergadura del projecte.

El camp d’acció, tant pel que fa als espais públics com als espais privats, ha estat supeditat, d’una banda, al ritme de les seves funcions habituals —cal tenir en compte que els espais no dedicats a la pràctica artística tenen uns calendaris i unes funcions precises— i, d’una altra banda, a la percepció que van tenint les persones i els estaments que els cedeixen per dur a terme la programació i que van oscil·lant, readaptant i progressant conforme les activitats es duen a terme, tot afegint nous nodes a aquesta xarxa.

La comarca té 26 pobles/pedanies, cadascun disposa de múltiples possibilitats pel que fa a espais públics i privats, l’expansió i el creixement d’aquesta programació i la filosofia i la base del projecte s’han basat en bona mesura en la incorporació a la xarxa d’aquests nous espais, de llocs susceptibles de permetre la seva programació puntual o estable i, amb ells, de l’exploració de les seves diverses característiques formals i conceptuals, i també amb la implicació del capital humà de cada poble/pedania.

El projecte PCd’A ha utilitzat els següents espais públics i privats per dur a terme les seves activitats:

01_Museu de les Mines [antiga fusteria i espais exteriors]. Bellmunt del Priorat.
02_Celler Masia Duch. Mas del Tancat. Escaladei.
03_Sala Polivalent, campanar i nucli urbà. Marçà.
04_Centre Quim Soler / Casa Rural Perxe. El Molar.
05_Celler Álvaro Palacios. Gratallops.
06_Teatre Flor de Maig. Gratallops.
07_Sala d’exposicions de la Biblioteca Salvador Estrem i Fa. Falset.
08_Bar. La Vilella Baixa.
09_Refugi Ciríac Bonet. Siurana.
10_Circell. La Figuera.
11_L’Abadia. Siurana.
12_Església de Santa Maria. Siurana.
13_Celler el Masroig [antics trulls, sala de tines i botiga]. El Masroig.
14_Stands de la 14a Fira del Vi. Castell de Falset.
15_Casal. Marçà.
16_Cal Paleta. La Figuera.
17_Pista del col·legi. Marçà.
18_Celler de Capçanes. Capçanes.
19_Teatre La Pedrera. Capçanes.
20_Telecentre i Biblioteca Municipal. El Masroig.
21_Teatre Flor de Maig. El Masroig.
22_Ca la Càndia [planta baixa, terrasses, biblioteca, segon pis, antigues quadres, celler i pati exterior]. El Masroig.
23_Escoles [CEIP Rossend Giol]. Porrera.
24_Antics rentadors municipals. El Masroig.
25_Teatre, Cafè. La Vilella Alta.
26_Carrer. Falset.
27_Patronat Municipal de Turisme. Cornudella de Montsant.
28_Casa Rural La Vileta. Cornudella de Montsant.
29_Sala d’Actes de l’Ajuntament. Cornudella de Montsant.
30_Teatre La Renaixença. Cornudella de Montsant.
31_Biblioteca Municipal. Antiga Fundació Roger de Belfort. Cornudella de Montsant.
32_GR-174. Del Coll de la Teixeta a Albarca.
33_Teatre Íntim. Cornudella de Montsant.
34_Celler Cooperatiu Cornudella SCCL. Cornudella de Montsant.

 

 

Estructura addicional de creació i adequació de potencial específic