Addend 2016 – 2021

Comissariat

Estructura addicional de creació i adequació de potencial específic

Equipament per a la recerca, la creació audiovisual i el pensament crític

Addend és un projecte de centre d’art / residència d’artistes engegat l’any 2016 a la Morera de Montsant [http://addend.comissariat.cat], i és la continuació del projecte Priorat Centre d’Art (2006 > 2013) [http://addend.comissariat.cat/?page_id=106], que va dur a terme a la comarca un centenar de propostes deslocalitzades de cultura contemporània durant vuit anys.

Com deia la declaració d’intencions inicial: els objectius d’Addend són potenciar, facilitar i desenvolupar la investigació, la producció i la difusió de propostes avançades, crítiques i compromeses d’art contemporani que tinguin molt en compte el context que les acull. Addend pretén generar un marc d’actuació favorable quant a potenciar la trobada, el debat i el transvasament de coneixements, la interrelació multidisciplinària, la investigació…; en definitiva, la producció col·laborativa [http://addend.comissariat.cat/?page_id=2].

Aquesta publicació és un compendi de totes les activitats programades en aquesta nova etapa, mitjançant els cartells utilitzats per anunciar-les. Sis anys és un bon període de temps per revisar com han anat les coses i treure’n les conclusions pertinents, posar en valor els resultats, revisar els objectius i fer la corresponent projecció de futur.

La implementació pràctica d’aquest equipament en el territori cercant la seva utilitat i eficiència s’ha basat i ha derivat en diverses línies d’actuació complementàries.

1. Lloguer d’espais de treball a agents culturals

[http://addend.comissariat.cat/?page_id=2621].

2. Programa Addend. Activitats puntuals pròpies en formats multidisciplinaris, com la sèrie Jornades de Debat [http://addend.comissariat.cat/?page_id=3421].

3. Programa Addend. Propostes de continuïtat:

—Priorat en Persona – Arts Visuals. Propostes derivades de la interrelació de creadors de diverses disciplines amb persones o entitats de la comarca, amb l’objectiu que les activitats desenvolupades en el programa Addend tinguin una incidència real en el territori; per aquest motiu s’ha primat la producció de propostes autòctones que tinguin el Priorat com a base conceptual i formal. Aquesta línia de treball, adaptada a l’ecosistema Priorat, va sumant propostes a fi i efecte de bastir aquest mosaic que ha d’acabar conformant una visió global, rica i calidoscòpica de la comarca en clau d’art contemporani [http://addend.comissariat.cat/?page_id=3427].

—Col·lecció d’Art Contemporani del Priorat [CACP]. Recull de les propostes que es duen a terme a fi i efecte que les activitats desenvolupades en els programes Priorat Centre d’Art i Addend no es limitin a ser esdeveniments culturals puntuals, allargar-ne el recorregut i que quedin fixades en el territori permanentment. Mitjançant la CACP s’intenta donar una segona vida a aquests treballs conceptuals en format divulgatiu i pedagògic [http://addend.comissariat.cat/?page_id=4439].

—4 pautes. Proposta pedagògica adreçada a mestres i educadors, a partir dels treballs de la CACP [http://addend.comissariat.cat/?page_id=4447].

—Addend Addhoc. Gestió i mediació al detall. Usos i activitats programades a Addend per usuaris actius aliens al projecte, amb l’objectiu de diversificar el programa d’activitats i d’apropar i implicar nous gestors i nous públics [http://addend.comissariat.cat/?page_id=4558].

A l’hora de fer balanç d’aquests anys, se’ns plantegen aspectes que valorem molt positivament, com haver convertir la comarca en un marc d’acció desacomplexat i homologable a qualsevol altra ciutat o territori pel que fa al desenvolupament d’activitats de cultura contemporània, posicionant el Priorat com una circumscripció activa pel que fa a propostes avançades, compromeses amb el lloc i amb un alt nivell d’exigència analític i crític, tot desempallegant-nos de les activitats “tradicionals”, com l’habitual format expositiu, i obrint noves vies de participació i imbricació amb el públic i el territori, en un intent de reinventar-se a partir de les noves situacions i necessitats i de defugir els tòpics establerts com a dogma.

També llegim en clau positiva les fórmules aplicades en el desenvolupament de les propostes Priorat en Persona – Arts Visuals —hereu del Priorat en Persona del Centre Quim Soler—, per la manera real de treballar la interrelació art i societat, i les Jornades de Debat, ben adaptades a les temàtiques i a les necessitats actuals pel fet de provocar noves mirades i noves maneres de fer.

Aquest projecte no va de “comprar” propostes que ja hi ha al mercat, dutes a terme en altres indrets bàsicament en format expositiu o espectacular, i que són adaptables a qualsevol altra programació sempre que el seu responsable disposi dels recursos suficients per “adquirir-les”, que habitualment es mouen per un circuit previsible i endogàmic, i que per tant ofereix poques sorpreses, i que es presenten a un públic eminentment passiu, com fan la majoria de programacions i festivals.

Programa Addend ha pretès en tot moment la producció de propostes autòctones que tinguin el Priorat com a referent indiscutible en les seves diverses opcions: físiques, socials, culturals… i la imbricació d’agents locals: llocs, persones, entitats… amb la seva col·laboració activa, participativa i acreditada, a les quals se’ls dona veu.

La base del treball col·laboratiu que hem proposat des de l’inici del projecte ha de comptar en tot moment amb la complicitat i la implicació dels participants, i aquí és on ens trobem les dificultats més grans.

La implementació d’un projecte d’aquestes característiques en una demarcació pràcticament verge d’aquest tipus d’activitats ha de comportar forçosament unes dificultats derivades del propi model, que s’han d’afrontar com explica molt bé Paloma Blanco a “Explorando el terreno” [Modos de hacer. Arte crítico, esfera pública y acción directa, Ediciones Universidad de Salamanca, 2001]:

“la construcción de consensos” lleva consigo la necesidad de desarrollar un conjunto de capacidades normalmente no asociadas con la práctica del arte. Con el fin de tomar una posición respecto a la agenda pública, el artista debe actuar en colaboración con la gente, y a partir de una comprensión de los sistemas y las instituciones sociales. Debe aprender tácticas completamente nuevas: cómo colaborar, cómo desarrollar públicos específicos y de múltiples estratos, cómo cruzar hacia otras disciplinas, cómo elegir emplazamientos que resuenen con un significado público y cómo clarificar el simbolismo visual y del proceso a gente no educada en el arte.

Però a aquest repte cal afegir la dificultat de trobar artistes dúctils i receptius capaços d’integrar propostes alienes als seus plantejaments, de fer-les conviure i d’imbricar-les amb el seu discurs i mètodes de treball, i d’afrontar i resoldre satisfactòriament el treball col·laboratiu amb altres agents, artístics o no.

La majoria d’artistes són incapaços d’afrontar processos participatius i col·laboratius sense utilitzar els potencials col·laboradors com a mà d’obra al servei de les seves propostes, una actitud derivada i residual del model d’artista que durant molts anys s’ha valorat i que segueix vigent, tot i que poc útil en el model de societat actual, fruit dels mecanismes i vicis instaurats en i per l’estament art.

Una doble tasca pedagògica d’anada i tornada que, si bé la primera —la que afecta en l’àmbit social— és del tot comprensible, la segona —la que fa referència als artistes— passa molt més desapercebuda i la majoria de vegades difícil de fer entendre als afectats, als propis artistes.

Pel que fa als usuaris i al públic, al repte de fer-los entendre i valorar les diverses activitats s’hi ha de sumar la seva manca de motivació; el model social imperant té poca necessitat d’aquest tipus de propostes. Ens esforcem a programar i gestionar esdeveniments d’un bon nivell qualitatiu quan el repte principal és provocar l’interès i la necessitat del públic per aquest tipus de programacions, deixant al marge les propostes espectaculars. Això deriva en una programació que permet poques autoreferencialitats artístiques i necessita molta pedagogia.

Posats a denunciar irregularitats, també cal remarcar les dificultats de treballar en equip i amb altres entitats, la distància amb els estaments oficials, la desconnexió intergeneracional i la manca de complicitats en el propi sector.

Quant a la valoració externa d’aquest programa, i altres programes similars, s’hauria de tenir en compte el context específic —en aquest cas, la dificultat de treballar en un territori verge quan no hostil cap a aquest tipus de propostes— versus els resultats objectius.

Les expectatives de futur preveuen uns mecanismes de funcionament focalitzats en l’àmbit rural, amb els habituals girs de guió a fi i efecte de reubicar i reconduir el projecte segons les circumstàncies conjunturals, posar en valor el treball realitzat mitjançant una major difusió exterior i adoptar un comportament desacomplexat respecte a altres programacions i territoris.

Pel que fa als cartells, i com és evident, obeeixen a un autoencàrrec, i això vol dir que estan deslligats del seny regulador extern habitual de qui encomana un treball i, per aquests i altres motius, probablement siguin, respecte al disseny, el que el reguetón és a la música!

Addend