Col·lecció

Col·lecció d’Art Contemporani del Priorat

L’art contemporani, mitjançant un conjunt d’autors, de disciplines i de posicionaments, fa uns anys que té el Priorat com a marc habitual de treball. En aquest territori s’han desenvolupat un seguit de propostes que expliquen i repensen la comarca i que, conjuntament, van conformant un mosaic conceptual i formal. Aquesta línia de treball, iniciada fa uns anys, hores d’ara continua ben viva tot i que els seus resultats es visualitzen de manera puntual i dispersa.

Si tenim en compte la qualitat de les propostes i que molts dels creadors que componen aquest ventall han assolit una trajectòria consolidada i els seus treballs una vàlua contrastada, entenem que és l’hora d’agrupar i potenciar un rendiment social a aquest conjunt de resultats.

El Fòrum de Cultura del Priorat obre una línia d’acció amb l’objectiu d’organitzar, posar en valor i ampliar aquest recull de treballs. Es tracta de bastir un equipament susceptible de fer-los visibles a la ciutadania, tot generant un conjunt d’activitats multidisciplinàries i pedagògiques al seu voltant i que, a partir de cada treball, es promogui la participació i el debat.

Per assolir aquests objectius cal que, a més dels agents culturals, intervinguin i acompanyin en el procés —amb una freqüència puntual o permanent— altres entitats, persones i institucions amb aportacions tangencials de diversa índole i mesura, i segons les seves voluntats i capacitats.

Línia conceptual de la col·lecció

Una de les característiques que han de donar valor a aquesta col·lecció singularitzada d’art contemporani és que tingui com a marc referencial algun dels diversos aspectes del Priorat, en les seves vessants conceptuals —socials, culturals, històriques…— i formals; la comarca ha de donar sentit i, a la vegada, servir d’ancoratge a la col·lecció.

Aquesta producció de propostes autòctones ha de dotar el recull d’un valor important pel que fa a atorgar a la comarca un persistent protagonisme referencial, que les converteixen en un patrimoni exclusiu del Priorat.

Els treballs que conformin la col·lecció són i han de funcionar com a pautes referencials, com a punt de partida per desenvolupar formes de coneixement. Aquesta línia, més enllà de virtuosismes formals, ha de prevaler els treballs que repensin i facin repensar el territori i propiciïn la concepció de discursos propis; tot un ventall calidoscòpic que, a la vegada, ha de transformar-se en recursos analítics, crítics i pedagògics. La majoria d’aquestes peces o intervencions comptaran amb el valor afegit d’haver estat expressament realitzades, en qualsevol format, amb aquesta finalitat.

Aquesta col·lecció representa un model poc habitual, radicalment diferent d’altres col·leccions que es decanten per la creació espectacular i es basteixen a cop de talonari.

D’aquesta tria de treballs no es valorarà només la vessant estètica, també conformaran la col·lecció els diversos processos desenvolupats, tant pel que fa als aspectes teòrics i de coneixements i aportacions intangibles, com pel que fa a les experiències que s’hi hagin generat o facin referència a cada procés i que puguin ser d’interès per als usuaris de la col·lecció, pels seus aspectes pedagògics o com a documentació de cara a la realització de potencials treballs.

Treballs

Per iniciar aquesta aventura disposem d’un seguit de treballs d’art contemporani que s’han produït dins el programa Priorat Centre d’Art, que l’associació Comissariat va engegar l’any 2006 a la comarca i que hores d’ara tenen continuïtat sota el programa “Priorat en persona. Arts visuals”, iniciat l’any 2018. Comissariat, associació sense ànim de lucre, disposa d’aquestes peces en propietat i està disposat a cedir-les per donar inici a aquest projecte.

“Priorat en persona. Arts visuals” ha posat en funcionament un mecanisme de funcionament consistent a convidar un seguit d’artistes a treballar al Priorat, i que el seu treball es basi en alguna de les característiques físiques i conceptuals de la comarca. Aquest programa vol potenciar la producció de propostes específiques. El perfil dels artistes, els temes tractats, les disciplines i les formalitzacions varien en cada cas. Els diversos resultats, no forçosament formals, han de formar part del corpus d’aquesta col·lecció. Aquest recull, al contrari de la majoria de col·leccions d’art contemporani que hi ha, s’ha de bastir a partir del resultat dels diversos treballs de camp que duguin a terme els artistes participants.

En lloc d’adquirir obra feta sense cap connexió amb el territori, proposem que els treballs que componguin la col·lecció siguin el resultat dels diversos processos desenvolupats en el Priorat pels artistes convidats; i que els recursos que habitualment s’esmercen a bastir una col·lecció diguem-ne convencional, mitjançant l’adquisició d’obra, en aquest cas s’inverteixin en honoraris, estades, en processos de treball participatius i en producció.

Artistes

Un dels aspectes més importants a tenir en compte, si volem un art que evolucioni i aporti aspectes importants a la cultura del nostre temps, és garantir el desenvolupament i la independència crítica dels artistes, i especialment donar sortida i garantir la viabilitat de les propostes artístiques més avançades i compromeses. Això s’aconsegueix creant les condicions escaients, les complicitats anímiques, els mitjans tècnics infraestructurals i els recursos econòmics necessaris per desenvolupar les seves propostes, sense ingerències externes.

És important personalitzar al màxim el suport a cada proposta tot donant-li el tracte més apropiat. Cal provocar i potenciar la interrelació de disciplines i donar una cobertura estratègica escaient activant tots els mecanismes necessaris.

La firma, entesa com a marca de prestigi, en aquest cas ha de conviure amb la coherència conceptual i amb la participació i la implicació amb la comarca. Aquesta línia de treball, anomenada “art d’interès públic”, es basa, principalment, que l’artista treballa amb el context i cal tenir en compte que aquests mecanismes de treball solen comportar processos participatius ciutadans que queden reflectits en el resultat final.

Els artistes han de tenir veu pel que fa a la seva participació en la col·lecció. Entenem que, tot i que la col·lecció disposi de treballs dels artistes en propietat, aquesta ha de ser participativa, això vol dir que es construeixi amb la participació activa dels artistes interessats. Amb cada un d’ells s’ha d’obrir un procés de negociació per buscar la seva implicació i participació més òptima, i el vincle que hi vulguin establir. La col·lecció ha de donar joc als creadors i ser receptiva a les seves propostes i, a part de la confecció de l’obra, se’ls pot oferir dur a terme tallers, xerrades, publicacions, exposicions d’altres treballs, etc., així com possibles jornades monogràfiques dedicades a cadascun dels artistes que hi estan representats i que conformen la col·lecció.

Cal fomentar les aportacions personals dels artistes i la seva participació activa pel que fa als seus treballs i també al tractament que han de rebre en els processos que se’n derivin (aspectes conceptuals, de difusió, pedagògics, etc.), així com els seus suggeriments pel que fa a noms o treballs d’altres artistes i altres temes a tractar per complementar el mosaic temàtic del Priorat actual.

Autors

De moment es disposa de treballs dels següents artistes i col·lectius:

Marcelo Exposito, Antoni Mas, Tres, Joan Serramià, Jordi Fosch, Francesc Vidal, Xavier Maristany, Llorenç Barber, Marc Viaplana, Lluís Juncosa, Sans Façon, Dara McGrath, Ricardo Íscar, David Curto, Jordi Abelló, Ignot, Juan Crek, Antoni-Ernest Sebastià, Miquel Àngel Marín, Alain Baumann [Kònic Thtr], Víctor Nubla, Jakob Draminsky Højmark, Markus Breuss, Difusor, Alexandre Galera, Grisú Dialèctic/Òscar Hidalgo, Montse Pons, La Más Bella, Marcel Pey, David Ymbernon, Clara Boj/Diego Díaz, Eli Gras, Montserrat Cortadellas, Democracia, Núria Rion, Juanito Maraca, Pere Noguera, Emit Snake-Beings,  Rafa Tormo, Gerard Vilardaga, Toni Giró, Joan Vila-Puig, Marta Ricart, Primo Gabbiano/Visual Pal/La Clavellinera, Núria Subietas i Martí Guixé.

Cal afegir altres artistes, del Priorat o de fora, susceptibles de formar part d’aquest projecte.

Programa. Mecanismes de funcionament

La col·lecció ha de ser l’excusa i el punt de partida per bastir un programa, un pal de paller que generi tot un seguit d’activitats i processos divulgatius i pedagògics al seu voltant. Per això cal desenvolupar unes línies d’actuació que provoquin la participació de la ciutadania, públic reconvertit en usuari, tot cercant la interacció i la utilitat dels treballs de què es disposa. En cap moment no s’ha plantejat que la finalitat d’aquesta col·lecció sigui simplement l’exhibició per a un públic contemplatiu, tot i que aquest aspecte forma part de manera implícita en qualsevol exposició.

En primer lloc cal explicar cada treball conceptualment i formalment, i també el procés desenvolupat per a la seva consecució, de manera que es disposi de la màxima informació possible de cada treball. També s’hi ha d’incloure informació sobre l’autor i referències a altres treballs que hagi dut a terme. A partir d’aquí, cal elaborar una fitxa de cada treball i engegar un seguit de processos dinàmics al seu voltant.

Línies d’actuació al voltant de la col·lecció.

El procés que ha de bastir de treballs la col·lecció s’estructurarà a l’entorn de tres línies mestres d’actuació, que són: a) la informació i la recerca, b) el desenvolupament conceptual i la producció formal i c) l’exhibició, la difusió i els processos pedagògics. Es potenciarà la imbricació entre aquestes línies i al seu voltant es desenvoluparan un seguit d’accions amb la finalitat de potenciar-les i donar-los la cobertura escaient.

a) Informació i recerca

Aquesta línia de treball és la base per al correcte desenvolupament de treballs que siguin coherents amb la proposta i, per tant, s’ha de prioritzar a l’hora de treballar amb els artistes convidats, ja que pretén treure l’entrellat dels aspectes més característics i diferenciadors del territori.

Per obtenir uns bons resultats de la tematització de què parlem, i que és la base d’aquesta proposta, cal situar el tema de la recerca com a engranatge i eix vertebrador de conceptes i extensions vinculats, que permeti articular aspectes de la creació amb el context directe i tractats des de l’òptica de l’art contemporani. En aquest apartat són molt importants els diversos enllaços que es propiciïn per a cada artista amb agents locals susceptibles de facilitar-los la informació escaient en cada cas.

b) Desenvolupament conceptual i producció formal

El desenvolupament conceptual de cada treball correspon als artistes, tot i que en els processos participatius s’hi poden integrar les persones, entitats, col·lectius… que ell cregui convenient; el grau de participació, d’autonomia creativa i d’autoria que se’ls atorgui dependrà de cada artista i de cada projecte.

Pel que fa a la producció dels resultats, varia en funció de cada proposta i n’està supeditada, tenint en compte en tot moment que es pot dur a terme utilitzant un ampli ventall de disciplines, formats i suports o mitjançant una combinació. Aquesta tasca pot ser assumida i desenvolupada pel propi artista o col·lectiu de participants en alguns casos, i en d’altres necessitarà de tècnics o de recursos aliens.

Una de les característiques que es vol assajar i potenciar és assolir resultats, mitjançant processos de treball, sense que mediï forçosament la transacció econòmica, que l’experiència o la formalització es dugui a terme emprant els coneixements i els recursos humans i físics —llocs, infraestructures, equipaments, empreses…— de què disposen els artistes convidats i la comarca, i que s’obtinguin desenvolupant al màxim la col·laboració entre ells.

c) Exhibició, difusió i processos pedagògics

Confegir una col·lecció i fer-la visible és la funció principal d’aquesta proposta, i això implica posar en valor els diversos treballs i, per extensió, els seus autors. Un cop aconseguit aquest objectiu, caldrà fer-ne una difusió escaient i activar els mecanismes per desenvolupar la funció divulgativa i productiva i els processos pedagògics que es desprenguin dels diversos treballs.

Com diu Claire Bishop (“Pedagogic Projects: How do you bring a classroom to life as if it wew a work of art?” a Artificial Hells): “Les pretensions de molts artistes d’estrènyer les relacions entre art i vida es consolidarien en experiments educacionals, la qual cosa implica de concebre d’una manera diferent la figura de l’espectador i fins i tot de suggerir una nova comprensió de l’art sense audiències, en la qual, no obstant això, cada un és un potencial productor”.

Els aspectes pedagògics han de ser una presència constant, indestriable i implícita en aquest projecte i en el seu conjunt d’activitats. Per tant, es donarà especial importància a aquesta vessant i s’enfocarà amb l’objectiu d’establir una relació que permeti introduir metodologies, llenguatges, conceptes i continguts propis de la cultura contemporània al voltant dels treballs que conformen la col·lecció.

Pel que fa als aspectes pedagògics, aquest apartat és indispensable per apropar intel·lectualment les propostes a la ciutadania, aconseguir la seva implicació i crear la necessitat social vers la cultura contemporània; també han de servir de potenciadors de la identitat de la zona i de revulsiu cultural amb l’objectiu de trencar esquemes i estereotips. La pedagogia ha de ser una presència obligada que complementi tots els treballs i activitats que es duguin a terme al voltant de la col·lecció.

Els temes tractats rebran un repensament crític i no disciplinari, amb la seva consegüent reformulació. En tractar-se d’un projecte amb continuïtat en lloc d’unes actuacions puntuals i aïllades, s’optarà per un procés de sedimentació que acumuli les experiències educatives i que aquest pòsit serveixi d’autoreferència per a les noves aportacions.

Aquests processos didàctics en les seves vessants conceptuals i formals es desenvoluparan per mitjà de diversos procediments:

—Elaboració de dossiers pedagògics i de fulls explicatius, amb una clara funció informativa i divulgativa dirigida a un públic ampli.

—Visites en-raonades.

—Tallers participatius conduïts per pedagogs i pels propis artistes.

—Propostes sobre aspectes i continguts específics adaptades a contextos puntuals.

Alguns dels seus objectius seran:

—Desenvolupar un mètode d’investigació que estableixi un pont entre el món de l’ensenyament, l’art contemporani i els diversos temes treballats.

—Formar equips d’investigació i de formació.

—Generar material pedagògic mitjançant edicions, audiovisuals, xerrades, tallers…, adreçats a un públic potencial de diverses edats i nivells per apropar-los tant els continguts com la pràctica artística.

Les activitats estaran generades per equips i s’intentarà vincular-los amb el Centre de Recursos Pedagògics i amb l’Institut de les Ciències de l’Educació, i es proposarà que estiguin conformats per artistes, teòrics, mestres i pedagogs de diversos nivells.

Es potenciarà el treball en equip amb els educadors de la comarca i es generaran comunitats d’aprenentatge (escola, entorn familiar i social).

Aquestes pràctiques i els seus plantejaments, pel seu caràcter innovador i especulatiu, no es duen a terme habitualment i, per tant, poden ser una referència d’interès per a altres experiències i es difondran convenientment dins del seu àmbit d’influència.

“Priorat en persona” vs. “Priorat en persona. Arts visuals”

Una de les possibles línies de treball és establir vincles entre el programa “Priorat en persona del Centre Quim Soler. La literatura i el vi” i el programa “Priorat en persona. Arts visuals”. La trobada entre aquestes dues propostes, la literària i la visual, pot donar uns resultats molt interessants ja que totes dues parteixen de la mateixa base. Establir vincles entre escriptors que han desenvolupat una mirada pròpia sobre aquest territori i artistes que han fet el mateix procés amb les arts visuals pot generar uns híbrids col·laboratius de resultats i formats imprevistos.

Edicions

Es poden plantejar edicions, com catàlegs i publicacions temàtiques, a partir del fons de la col·lecció i dels diversos processos de treball que s’han desenvolupat. Es poden convidar teòrics experts en els temes tractats o en els aspectes educatius de caire divulgatiu adreçats a centres educatius i a públic en general. També es poden contemplar publicacions de caire creatiu amb artistes, il·lustradors, poetes, etc. Aquestes edicions s’han de comercialitzar en el mateix espai que aculli els fons de la col·lecció.

Funció de la col·lecció

Entenem l’art com una forma de coneixement, per això aquesta és la funció principal que atorguem a la col·lecció i als processos pedagògics que se’n desprenguin, tot i que les seves virtuts són extensives a funcions simbòliques, de representativitat i de prestigi i a valors patrimonials i econòmics.

Documentació

Simultàniament al desenvolupament de la col·lecció, aquest projecte ha de recollir tota la documentació escaient, en diversos formats, per facilitar la comprensió dels diversos treballs i autors. Aquesta documentació s’ha de posar a disposició del públic interessat.

Ubicació de la col·lecció

Per coherència amb les línies mestres de la proposta, aquesta col·lecció ha de trobar allotjament en la Cartoixa d’Scala Dei. Pensem que aquest espai, en constant recuperació, pot disposar de l’espai o els espais necessaris per desenvolupar correctament el programa que proposem.

El Priorat necessita propostes dinàmiques que mirin cap al futur, amb aquesta proposta, feta des del seu teixit social, pretenem dotar de continguts innovadors, atractius i coherents un dels principals nous equipaments de la comarca.

Comissió responsable

Per vetllar per al bon funcionament de la col·lecció, de mantenir-la viva i que s’apliquin els codis de bones pràctiques pertinents, i també per a tasques de representativitat, cal crear una comissió en la qual participin diverses persones del Fòrum de Cultura i un representant de l’associació Comissariat. Els membres que componguin aquesta comissió ha de ser rotatius i han d’anar canviant en el termini de temps que es consideri més escaient.

Aquesta comissió ha de ser l’eix que estructuri un programa amb les diverses línies de treball, que contempli cadascun dels apartats i n’optimitzi les funcions, potenciï vincles col·laboratius entre els diversos agents implicats i cerqui uns resultats en benefici comú.

Imbricació amb el teixit social

Aquesta col·lecció ha de servir per fomentar els vincles entre l’àmbit cultural i el teixit social, educatiu, empresarial i institucional de la comarca, i en un assaig de fórmules per dur a terme aquest ventall de relacions potencials.

Mecenatge

Es planteja, com un punt important per al creixement de la col·lecció, aplegar un fons econòmic, amb aportacions del teixit empresarial i institucional de la comarca, amb l’objectiu de potenciar propostes de risc en les seves diverses disciplines i plantejaments. Els recursos s’han de destinar a pagar honoraris i despeses de desplaçament i allotjament a un seguit d’artistes de diverses disciplines i mètodes de treball perquè duguin a terme un projecte al Priorat, amb l’objectiu que els resultats —conceptes, procés de treball, formalització…— passin a formar part de la col·lecció.

També es contempla l’opció que les aportacions es facin en “espesiècies”, en forma de productes o de serveis.

Les empreses que participin en aquest apartat quedaran referenciades a l’espai expositiu i a l’espai web de la col·lecció.

Visibilitat. Espai web

La col·lecció es farà visible mitjançant un espai web on tindran cabuda tots els treballs que conformen la col·lecció, referències a les diverses línies de treball dels seus autors i també els plantejaments pedagògics que al seu voltant s’hi duguin a terme.

Ampliació de la col·lecció

L’ampliació de la col·lecció s’ha de dur a terme en consonància amb la seva línia argumental i s’han de regir per aquest plantejament; d’una part, amb la incorporació de treballs susceptibles d’esdevenir referents conceptuals, metodològics i estètics, que dotin d’una nova mirada a la comarca i que, a partir d’ells, també es puguin generar nous processos, de treball i pedagògics; i, d’altra banda, amb la confecció d’un programa que gestioni estades d’artistes al Priorat per treballar-hi, disponibilitat econòmica per eixugar les despeses que comporten aquestes implicacions i també algun responsable de facilitar la informació i els enllaços que siguin necessaris en cada cas. La tria d’artistes a incorporar i a convidar l’hauria de fer la comissió responsable o algú en qui ella delegui.

També hi ha la possibilitat que artistes que han desenvolupat algun treball que, pel seu encaix conceptual, creguin susceptible de formar part de la col·lecció el facin arribar a la comissió demanant-hi la incorporació.

Característiques diferencials

La singularitat d’aquesta col·lecció es fa evident quan es contrasta amb els plantejaments que regeixen altres col·leccions, i que a grans trets es palesa en les característiques següents:

—De la col·lecció de peces, a la col·lecció de conceptes.

—De l’adquisició de peces de diverses procedències i conceptes, a generar processos de treball que conceptualitzen i formalitzen diversos aspectes del Priorat i el tenen com a referent.

—De la col·lecció de “firmes”, a la col·lecció de treballs col·laboratius.

—De la peça única acabada i “tancada”, al procés de treball.

—Dels formats estàndards, a la multiplicitat de disciplines i formalitzacions.

—De la visualització passiva i contemplativa per part dels espectadors, a una participació activa i a una experiència compartida de caire pedagògic. Convertir el públic en usuari.

—De tenir una col·lecció feta a cop de talonari, equiparable a la d’altres centres, a tenir propostes “autòctones” que parlen de naltros des d’una vessant analítica i crítica.

Estructura addicional de creació i adequació de potencial específic