JOAN VILA PUIG

NUCLEAR VS EÒLIC
Circularitat Riu Ebre – Serra del Montsant
 
Joan Vila Puig Morera
 
Vull llegir una relació dinàmica en el paisatge de les comarques del sud de Tarragona. La que vincula la Serra de Montsant amb el riu Ebre. Una relació de proximitat que té evidents vincles de correspondència i que manifesta alhora formes i qualitats de diferenciació.
Com podem enllaçar en un exercici de comprensió o d’assumpció d’evidències, el Riu Ebre amb la Serra del Montsant? Quina circularitat dinàmica de correspondències es teixeixen entre les seves condicions? Com els podem imaginar participant d’una mateixa complementaria confluència?
 
Descriure un paisatge és enganyar-lo, és projectar-hi la mesura dels nostres coneixements, projectar-hi unes capacitats de percepció que són limitades. La imatge, aparentment unificada que ens mostra, està feta de capes, relacions i sediments que no entenem com actuen. El rol actiu de la creació artística en la representació territorial, es demostra limitat en totes les seves condicions. Així, caldria imaginar i assajar aproximacions a altres nivells de manifestació, dins de l’acció activa de la representació de l’art. Realitzar accions d’invocació en el que el lloc, es mostri en la suma de les seves relacions, presències, qualitats, fets, éssers, accidents, tradicions…
Hem d’admetre que no podem parlar de representació – explicació d’un territori fora d’ell. Ja que tot el que en ell succeeix són ja formes múltiples de la seva manifestació. Tot allò que acull, sigui acció humana o alter-humana, és exercit per la potència i necessitat de la mateixa contrada que es conforma, administra i transforma.

Estructura addicional de creació i adequació de potencial específic